50 PALABRAS CON H DEL VALENCIANO
(EN CASTELLANO)
"habilidad, habilitar, habillada, habillado, habitable, habitador,
habitante, habitanza, habladora, hablantìn, hablistàn, hacecillo,
hacendada, hacendado, hacendeja, hacendera, hacendero, hacendita,
hacendosa, hacendoso, hacezuelo, hacinador, hadrubado, halagador,
halaguera, halaguero, halconada, halconado, halconear, halconera,
halconero, halladora, hamaquear, hamaquero, haraganìa, haraquiri,
harbullar, harmònica, harmònico, harnerero, harrierìa, hatajador,
hazañerìa, hebdòmada, hebillaje, hebillera, hebillero, hebilleta,
hebraìsmo, hebraìsta, hebraizar, hebronita, hecatombe, hechicera,
hechicero, hectiquez, hedentina, hedentino, hediondez, hedonismo,
hedonista, hegeliana, hegeliano, hegemonìa, heladerìa, helenismo,
helenista, helenizar, helgadura, helicoide, heliconia, heliconio,
helvètica, helvètico, hemacrimo, hematermo, hematites, hematosis,
hematuria, hembrilla, hemenciar, hemiciclo, hemìptero, hemisfero,
hemofilia, hemòlisis, hemopatìa, henchidor, hendedora, hendedura,
hendidura,"
(EN VALENCIÁ)
"habilitat,
habilitar, habillada, habillado, habitable, habitador, habitant,
habitanza, parladora, hablantìn, hablistàn, hacecillo, hisendada,
hisendat, hacendeja, prestació personal, diligent, hacendita, diligent,
diligent, hacezuelo, garber, hadrubado, afalagador, halaguera,
halaguero, halconada, halconado, halconear, falconera, falconer,
trobadora, engrunsar, hamaquero, haraganìa, harakiri, harbullar,
harmònica, harmònico, harnerero, harrierìa, hatajador, hazañerìa,
hebdòmada, sivellatge, sivellera, siveller, hebilleta, hebraìsmo,
hebraìsta, hebraïtzar, hebronita, hecatombe, fetillera, fetiller,
hectiquez, pudor, hedentino, fetor, hedonisme, hedonista, hegeliana,
hegelià, hegemonìa, heladerìa, hel·lenisme, hel·lenista, hel·lenitzar,
interstici, helicoide, heliconia, heliconio, helvètica, helvètico,
poiquiloterm, hematerm, hematites, hematosi, hematúria, femella,
hemenciar, hemicicle, hemìptero, hemisfero, hemofília, hemòlisis,
hemopatìa, henchidor, hendedora, clavill, clavill,"
hola soy linkey
Bienbenidos a mi blog. Aquí podran buscar algunas dudas o encontrar cosas interesantes y útiles que le pueden servir. Diviertanse en mi blog. Gracias.
jueves, 31 de mayo de 2012
jueves, 24 de mayo de 2012
Las reglas de acentuación (en valenciano) / Les regles d'accentuació
L'acentuació en catalá segueix les següents normes:
*S'accentuen les paraules agudes (la síl.laba tònica és l'última de la paraula)
que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal). S'escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).
*S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl.laba és tónica) que no
acaben en cap de les terminacions anteriosrs. Per exemple s'accentuen:
exámens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu. Pero no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.
*S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.
*S'accentuen només els adverbis acabats en -ment que es formen a partir d'una paraula que s'accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament, fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.
Tipus d'accents
Hi ha dos tipus d'accents: l'accent greu o obert (`) i l'agut o tancat (´). L'accent greu es col·loca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l'agut, sobre les vocals tancades. La a és la vocal oberta i la i i la u són les vocals tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades, per tant, tant poden portar l'accent greu com l'agut, depenent de si la vocal és oberta o tancada. Exemples: bàscula, vàlid, matalàs, interès, bèstia, perquè, cèntim, mòdul, allò, òliba, repòs, arròs, vindré, accés, també, legítima, veí, rítmic, pastós, tórtora, cantó, institució, múscul, brúixola, pallús.jueves, 3 de mayo de 2012
polígonos/poligons
Los polígonos. (en castellano)

-
Triángulos.
El triágulo es el polígono delimitado por tres lados; y que en consecuencia contiene tres ángulos, con sus respectivos vértices.
Los triángulos se clasifican:
- Triángulos equiláteros — cuando sus tres lados son iguales.
- Triángulos isósceles — cuando solamente dos de sus lados son iguales.
- Triángulos escalenos — cuando sus tres lados son desiguales.
- Triángulos acutángulos — cuando sus tres ángulos son agudos.
- Triángulos rectángulos — cuando tienen un ángulo recto.
- Triángulos obtusángulos — cuando tienen un ángulo obtuso.
En consideración a sus lados, en:
En consideración a sus ángulos, en:
![]() |
![]()
Además existe simetría en otras formas; que pueden ser no a través de una línea sino de un punto, en cuyo caso se trata de un punto de simetría; y no necesariamente de figuras geométricas sino en relación a cualquier imagen plana.
Una misma figura, en algunos casos, puede tener simetría a la vez respecto de un eje y respecto de un punto, que en ciertos casos constituye su centro de simetría
![]() |

|
Suscribirse a:
Entradas (Atom)