hola soy linkey

Bienbenidos a mi blog. Aquí podran buscar algunas dudas o encontrar cosas interesantes y útiles que le pueden servir. Diviertanse en mi blog. Gracias.

jueves, 31 de mayo de 2012

50 palabras con h (del valenciano) / 50 paraules amb h

                    50 PALABRAS CON H DEL VALENCIANO

                               (EN CASTELLANO)

"habilidad, habilitar, habillada, habillado, habitable, habitador, habitante, habitanza, habladora, hablantìn, hablistàn, hacecillo, hacendada, hacendado, hacendeja, hacendera, hacendero, hacendita, hacendosa, hacendoso, hacezuelo, hacinador, hadrubado, halagador, halaguera, halaguero, halconada, halconado, halconear, halconera, halconero, halladora, hamaquear, hamaquero, haraganìa, haraquiri, harbullar, harmònica, harmònico, harnerero, harrierìa, hatajador, hazañerìa, hebdòmada, hebillaje, hebillera, hebillero, hebilleta, hebraìsmo, hebraìsta, hebraizar, hebronita, hecatombe, hechicera, hechicero, hectiquez, hedentina, hedentino, hediondez, hedonismo, hedonista, hegeliana, hegeliano, hegemonìa, heladerìa, helenismo, helenista, helenizar, helgadura, helicoide, heliconia, heliconio, helvètica, helvètico, hemacrimo, hematermo, hematites, hematosis, hematuria, hembrilla, hemenciar, hemiciclo, hemìptero, hemisfero, hemofilia, hemòlisis, hemopatìa, henchidor, hendedora, hendedura, hendidura,"

                      (EN VALENCIÁ)

"habilitat, habilitar, habillada, habillado, habitable, habitador, habitant, habitanza, parladora, hablantìn, hablistàn, hacecillo, hisendada, hisendat, hacendeja, prestació personal, diligent, hacendita, diligent, diligent, hacezuelo, garber, hadrubado, afalagador, halaguera, halaguero, halconada, halconado, halconear, falconera, falconer, trobadora, engrunsar, hamaquero, haraganìa, harakiri, harbullar, harmònica, harmònico, harnerero, harrierìa, hatajador, hazañerìa, hebdòmada, sivellatge, sivellera, siveller, hebilleta, hebraìsmo, hebraìsta, hebraïtzar, hebronita, hecatombe, fetillera, fetiller, hectiquez, pudor, hedentino, fetor, hedonisme, hedonista, hegeliana, hegelià, hegemonìa, heladerìa, hel·lenisme, hel·lenista, hel·lenitzar, interstici, helicoide, heliconia, heliconio, helvètica, helvètico, poiquiloterm, hematerm, hematites, hematosi, hematúria, femella, hemenciar, hemicicle, hemìptero, hemisfero, hemofília, hemòlisis, hemopatìa, henchidor, hendedora, clavill, clavill,"



jueves, 24 de mayo de 2012

Las reglas de acentuación (en valenciano) / Les regles d'accentuació

L'acentuació en catalá segueix les següents normes:

*Les paraules monosil.làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrític).

*S'accentuen les paraules agudes (la síl.laba tònica és l'última de la paraula)
 que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal). S'escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).

*S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl.laba és tónica) que no
acaben en cap de les terminacions anteriosrs. Per exemple s'accentuen:
exámens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu. Pero no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.

*S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.

*S'accentuen només els adverbis acabats en -ment que es formen a partir d'una paraula que s'accentua: ràpidaràpidament, mecànicmecànicament, fàcilfàcilment, feliçfeliçment.

Tipus d'accents

Hi ha dos tipus d'accents: l'accent greu o obert (`) i l'agut o tancat (´). L'accent greu es col·loca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l'agut, sobre les vocals tancades. La a és la vocal oberta i la i i la u són les vocals tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades, per tant, tant poden portar l'accent greu com l'agut, depenent de si la vocal és oberta o tancada. Exemples: bàscula, vàlid, matalàs, interès, bèstia, perquè, cèntim, mòdul, allò, òliba, repòs, arròs, vindré, accés, també, legítima, veí, rítmic, pastós, tórtora, cantó, institució, múscul, brúixola, pallús.

jueves, 3 de mayo de 2012

polígonos/poligons


  
Los polígonos. (en castellano)

La denominación de polígono — palabra compuesta de poli , del griego: muchos; y gonos del griego: ángulos — se aplica a las figuras geométricas planas, delimitadas por el cruce de tres o más líneas rectas; lo cual conforma una superficie definida por 3 o más lados, los cuales forman entre sí la misma cantidad de ángulos.




 
 
La palabra simetría hace referencia a una igualdad de medidas a través de una línea llamada eje de simetría; y se aplica a la cualidad de aquellas figuras planas que son iguales aunque se presentan en una posición distinta respecto de una línea (como en una imagen de espejo).
Además existe simetría en otras formas; que pueden ser no a través de una línea sino de un punto, en cuyo caso se trata de un punto de simetría; y no necesariamente de figuras geométricas sino en relación a cualquier imagen plana.
Una misma figura, en algunos casos, puede tener simetría a la vez respecto de un eje y respecto de un punto, que en ciertos casos constituye su centro de simetría
Los paralelogramos se caracterizan porque tienen la propiedad de generar nuevas figuras exactamente iguales, cuando se dividen mediante una diagonal o una mediana; por lo cual tienen a la vez eje de simetría y centro de simetría.


   
Dos figuras geométricas son iguales cuando tienen iguales todos sus lados y todos sus ángulos; y por lo tanto tienen la misma forma y el mismo tamaño.



Dos figuras geométricas son semejantes cuando tienen iguales sus ángulos, pero sus lados son diferentes; y por lo tanto tienen la misma forma y distinto tamaño.
__________________________________________________________
---------------------------------------------------------------------------------------------

POLÍGONS (en catalá)

POLÍGON: És la porció del pla limitada per una línia poligonal tancada.
Els seus elements són:
  • Costat: segment que forma la línia poligonal.
  • Vèrtex: cada extrem dels costats del polígon.
  • Angle: és el format per dos costats contigus a l'interior del polígon.
  • Diagonal: segment que uneix dos vèrtexs no adjacents.
Els polígons es poden classificar:
  • Segons el nombre de costats:
      • 3 costats: Triangle
      • 4 costats: Quadrilàter
      • 5 costats: Pentàgon
      • 6 costats: Hexàgon
      • 7 costats: Heptàgon
      • 8 costats: Octàgon
      • 9 costats: Eneàgon
      • 10 costats: Decàgon
  • Segons els seus angles: convexos i còncaus.
POLÍGONS REGULARS
Un polígon es considera regular quan té tots els seus costats i angles iguals.
El centre del polígon és l'únic punt que està a la mateixa distància de tots els vèrtexs del polígon.

Es denomina angle central d'un polígon regular el que té com a vèrtex el centre del polígon i els seus costats passen per dos vèrtexs consecutius. El seu valor en graus resulta de dividir 360° entre el nombre de costats del polígon.

Es denomina angle interior al format per dos costats consecutius. El seu valor és igual a 180° menys el valor de l'angle central corresponent.
En un polígon regular convex es denomina apotema a cadascun dels segments que uneixen el centre del polígon amb el punt mitjà de qualsevol costat.
PERÍMETRES I ÀREES DE FIGURES PLANES
En general, el perímetre d'una figura plana és la longitud de la línia que defineix el seu contorn.
D'altra banda, calcular l'àrea d'una figura plana és calcular la mesura de la superfície continguda dins del seu contorn.