L'acentuació en catalá segueix les següents normes:
*S'accentuen les paraules agudes (la síl.laba tònica és l'última de la paraula)
que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal). S'escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).
*S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl.laba és tónica) que no
acaben en cap de les terminacions anteriosrs. Per exemple s'accentuen:
exámens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu. Pero no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.
*S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.
*S'accentuen només els adverbis acabats en -ment que es formen a partir d'una paraula que s'accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament, fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario